Incloure principalment la resistència a la fractura i la resistència al desgast dels teixits. La força de trencament reflecteix la fermesa del teixit en diferents forces. Segons diferents forces, hi ha força de fractura a la tracció, resistència a la llàgrima i força de ràfega. La resistència al desgast d’un teixit fa referència a la seva capacitat de resistir el desgast. Hi ha diversos tipus de desgast, com la mòlta plana, la trituració de la vora plegada i la trituració corbada. La resistència al desgast dels teixits sovint reflecteix la seva solidesa. El rendiment de confort inclou la transferència de calor, l’aïllament tèrmic, la permeabilitat del vapor d’aigua, la transpirabilitat, l’estil, la rigidesa i la flexibilitat, el drap i el pilling de teixits. La propietat de transferència de calor dels teixits fa referència a la capacitat dels teixits de transmetre calor per unitat d’àrea i per unitat de temps. El contrari és l’aïllament tèrmic (impedància tèrmica). La roba d’estiu requereix una bona transferència de calor, mentre que la roba d’hivern requereix un bon aïllament tèrmic. La permeabilitat de l’aigua dels teixits fa referència a la capacitat de l’aigua gasosa de passar pel teixit. La transpirabilitat del teixit es refereix a la capacitat d’un teixit de passar per l’aire. L’estil de teixit fa referència a l’aspecte i les propietats tàctils d’un teixit. L’aspecte inclou color, pla de tela, suavitat i patrons secs. El tacte es refereix a la sensació tàctil, que pot ser llisa o rugosa, suau o suau, dura o suau, esponjosa o rígida, etc. Els diferents teixits tenen diferents estils. La rigidesa i la flexibilitat del teixit fan referència a la capacitat d’un teixit per suportar l’estrès de flexió, també coneguda com a rigidesa de la flexió, que reflecteix la suavitat o la rigidesa del teixit. El drap de teixit fa referència a la capacitat d’un teixit per caure i formar una superfície corba sota el seu propi pes. Quan el teixit és suau, forma una superfície corba llisa i uniforme amb un bon drap. Pilling i pastilla de teixits es produeixen durant l’ús i el rentat. A causa de la fricció del teixit, s’exposa la fibra a la superfície, presentant un aspecte difús, que s’anomena difusió. Si aquests pèls no cauen en el temps i s’enreden entre ells per formar partícules petites en forma de perla, s’anomena píndol. El pastilla i el pilling poden danyar l’aspecte del teixit i reduir la seva portabilitat. Generalment, els teixits purs o barrejats de fibres sintètiques són propenses a la píndola i el pastor, i s’han de prendre mesures corresponents per evitar -ho. El teixit ha de suportar l’acció repetida de la força en ús, la bona capacitat de recuperació elàstica i la funció anti - envelliment o anti -esvaïda són també molt importants.
